ADJECTIVES FOR MY CHARACTER

Here are the positive and the negative adjectives for the description of my character.

LA TRAMA DE LA NOSTRA HISTÒRIA

Aquesta és la trama de la nostra història, és a dir, un breu resum de la nostra història, ja que la història ja la teniu penjada però en una altra entrada més antiga.

CARTA D'ANA MARÍA CRUZ

Aquesta és la carta d'Ana María Cruz, amb la seva foto.

MINDMAP D'ANA MARÍA CRUZ

Aquest és el mindmap d'Ana María Cruz, on podreu trobar les principals paraules clau de qui sóc, del meu caràcter, del meu físic, de la meva rutina diària i de com vesteixo.

ON I QUAN SUCCEEIX LA NOSTRA HISTÒRIA?

Aquí podem trobar els carrers dels diferents personatges i el lloc on va passar la història i l'any que va succeir.

 

MY CLOTHES. What do I wear?

If you want to know what I wear, first you have to know that I am a soldier. The clothes that the soldiers wore in my times were very particular.

First, I am going to explain my underwear. I wear a long, white linen shirt that falls to my knees and a pair of white stockings covering the legs and the feet made mostly of silk, cotton, linen and wool. In cold weather, I also wear a pair of socks under the stockings.

On my shirt, I wear a blue waistcoat and on my stockings, I can wear a pair of breeches that cover the lower body from waist to knees or a pair of long trousers that arrive to the feet. Above all of this, I wear a long blue coat that falls to my knees. To cover my neck, I can wear a silk cravat. I also wear a belt around my waist that is attached to the weapon that I am using at that moment. On my feet, I wear a pair of high brown boots that arrive to my knees. I sometimes wear a wig but I usually have my hair tied up in a ponytail or a bun. On my head, I wear a three-cornered hat.

I don’t only use these clothes when I am working in the castles, or when I fight in the wars, I also use lots of different weapons, but the most important and the ones that I use the most are: swords, daggers, pikes and muskets.

And that’s all!

MI DESCRIPCIÓN FÍSICA en castellano

Me llamo Ana María Cruz y soy una soldado. Mi aspecto general es alta y joven. No soy ni muy barriguda ni muy flaca, aunque sí que tengo un cuerpo atlético debido a un entrenamiento diario gracias a mi oficio como soldado.
Mi cara es redonda y muy expresiva, aunque también está un poco castigada con algunas cicatrices por culpa de mi duro trabajo.
Mi piel es de un tono rosado pero también soy muy propensa a ponerme morena enseguida. Mi frente es amplia y lisa, ya que no hay presencia de arrugas en mi piel. Mis cabellos son rizados y desordenados, de un color marrón oscuro. Mis ojos son grandes y despiertos. Son de un color marrón oscuro y mi mirada es muy intensa e impenetrable. Mi nariz es chata, muy pequeñita y fina, igual que mi boca. Mis mejillas son rollizas y enseguida me pongo colorada. Mis labios son voluptuosos y rosados y mis dientes están alineados y son blancos. Tengo las cejas arqueadas. También son muy espesas y no están muy separadas pero tampoco demasiado juntas. Mis orejas son pequeñas. Con el frío, se me ponen de un tono rojizo muy fácilmente.
No tengo las manos muy finas pero son muy ágiles y firmes ya que en mi oficio tengo que usar mucho las manos para manejar armas.
Finalemente, mis piernas son robustas y muy ágiles también. En conclusión, mi constitución es lo suficientemente robusta para ejercer como soldado, y mi aspecto no destaca por ningún rasgo particular.

ESQUEMA DE MI DESCRIPCIÓN FÍSICA

    Este es el esquema de mi descripción física, escrita en castellano. 

ESQUEMA DE LA MEVA RUTINA DIÀRIA

Aquest és l'esquema que resumeix la meva rutina diària, és a dir, el meu dia a dia. El que faig des de que surt el Sol i em desperto fins que el Sol es pon i ja me'n vaig a dormir, passant per tots els àpats que faig durant el dia i les diferents activitats i feines diàries.

EL MEU PERSONATGE

    Aquest és el meu personatge. És un soldat de l'Edat Moderna. Em dic Ana María Cruz.

ESTAMENT AL QUAL PERTANYO

     Aquest és l'estament al qual pertanyo:

ON VISC? La meva habitació.

Aquesta és la meva habitació. Jo visc aquí i és on dormo, descanso i també on guardo la roba, la meva armadura, les meves armes... Aquesta és una vista des de l'interior de la meva habitació. 

A la meva habitació, com podeu observar, hi ha els següents elements: un llit amb un bagul als peus del llit, una taula de fusta amb una cadira també de fusta i una butaca vella que pertanyia als meus avis. També hi ha una finestra just al damunt de la taula per a que pugui entrar la llum millor a l'habitació i una porta.

MY PERSONALITY

MY PERSONALITY:

Hello! I am Ana María Cruz. I am a soldier. I live in Sevilla. I'm hard-working because I always try to do my best. I am also witty and clever because I never lose any opportunity to win power and become richer. That's why I am very ambitious and cheeky.
One one hand, I am a very good soldier because I am talented and I train very hard every day, and I am brave and adventurous.
On the other hand, I am also a good person because I am extroverted and very funny, but for some people I am too talkative.
I can be very bad-tempered, agressive and impulsive and I can act without thinking.

EL MEU DIA A DIA

                     EL MEU DIA A DIA

Hola! Soc la soldat Ana María Cruz. Ara resumiré com és el meu dia a dia, què faig i on visc, què menjo, els meus hàbits i les meves obligacions... En fi, us explicaré la meva rutina diària.

En primer lloc, i molt important, em desperto molt aviat perquè m’espera un dia llarg i he d’estar preparada i activa des de primera hora del matí per poder donar el màxim de mi en els meus serveis. Normalment, em llevo al voltant de les cinc del matí i esmorzo una llesca de pa amb confitura feta a casa acompanyada per un got de vi, per donar-me energia.

A continuació, me’n vaig a la quadra a buscar el meu cavall. Quan arribo, pujo a sobre, i cavalco ràpidament fins als campaments on comença un dia d’entrenament. Allí, em retrobo amb els altres soldats i, de seguida, comencem fent activitats per escalfar. També lluitem, practiquem amb les diferents armes, aprenem a atacar i defensar.

Al migdia, després d’entrenar tot un matí sense descansar ni un minut, faig una petita parada per fer el segon àpat del dia. Acostumo a menjar al mateix lloc on estigui entrenant, ja que no em dona temps de tornar a casa per dinar. Habitualment, el meu menú consisteix en un tros de pa, una mica de formatge, cansalada o, en ocasions especials, algun tipus d’embotit, sopes i alguna fruita fresca, com raïm, o fruita seca, com ametlles i nous.

A la tarda, agafo el meu cavall i me’n vaig on em toca fer guàrdia aquell dia. Acostuma a ser un castell, palau, la casa d’algun noble i, si ets el millor de l’entrenament, tens l’honor de defensar l’habitatge de la reina i el rei... A vegades, em toca anar a lluitar pel meu poble, enmig d’una guerra. Quan acabo de treballar, cada dia en un horari diferent, me’n torno cap a casa amb el meu cavall, l’alimento i el deixo a la quadra.

Per sopar, com que ja tinc l’oportunitat de menjar tranquil·lament a casa, em preparo escudella (amb més verdura que carn d’olla), faves, col o algun tipus de guisat consistent.

Me’n vaig a dormir el més aviat que puc, ja que estic molt cansada després de tot un dia de treball dur i entrenament sense gaire descans. L’hora va variant, però acostumo a adormir-me al voltant de les onze, si no em toca fer torns de nit.

I fins aquí la meva rutina diària!

L'avarícia del nou món

L’avarícia del Nou Món

La història comença el 1506, a Sevilla, Espanya. Aquest any va morir Cristòfor Colom, que és qui va dirigir una de les expedicions més importants: el descobriment d’un nou continent, Amèrica. Va morir sense saber que havia descobert nous territoris i el seu germà, Nicolás Colom, va voler fer-se encara més famós i més poderós que ell. Per tant, va demanar a la reina d’Espanya, Joana I de Castella, que li financés el seu propi viatge. A Cristòfor Colom el van enterrar a la Catedral de Sevilla.

Nicolás Colom, consumit per les ganes d’obtenir nous terrenys, prepara un viatge a Amèrica, per intentar conquerir i apoderar-se de les civilitzacions que descobrís. Ell tenia clar que les persones que formarien part del seu viatge havien de ser les millors, així que, no va perdre el temps, va contactar amb els vint mercaders de millor reputació de tota Europa. Entre ells, destacava el mercader Josep Maria Antoni Andrés Román, juntament amb els soldats de confiança del noble: Ana María Cruz i Joaquín Rubiños.

Només feia falta l’aprovació i el finançament de la reina. La reina Joana I tenia fama de ser difícil de persuadir; tan sols tenien una oportunitat, així que no es podien arriscar i havien d’anar ben preparats.

Una setmana després, Nicolás Colom es va encaminar cap al port més proper preparat per embarcar-se amb la seva tripulació, ja que la reina havia accedit a finançar-li el viatge. Nicolás i la seva tripulació embarcaren  per descobrir nous territoris d’Amèrica.

Durant el viatge, que se suposava que havia de durar vint dies, la brúixola que portava per orientar-se va deixar de funcionar i es van desorientar. Com a conseqüència, el viatge es va allargar, de manera que l’alimentació era cada vegada més escassa per a tota la tripulació. De tota manera, Nicolás va aconseguir calmar els ànims i van poder arribar a terra ferma sans i estalvis el 22 de juny de 1506.

Quan van desembarcar, es van trobar enmig d’unes civilitzacions desconegudes poblades per tribus indígenes. Nicolàs sabia que eren molt innocents, el seu exèrcit els podia vèncer amb un sol cop d’espasa, amb un obrir i tancar d’ulls. Nicolàs i la seva armada començaren a atacar el poble. Els pobres indígenes van veure com el seu poble, on havien viscut tota la seva vida, havia quedat destrossat com a conseqüència de l’avarícia del noble; si no feien alguna cosa ràpidament, la civilització desapareixeria.

El cap dels indígenes va intentar negociar amb Nicolàs, el qual va acceptar. La líder de la tribu, Halach, si volia que el seu poble es conservés, havia de cedir el seu lloc a Nicolas, sent cap del seu nou Imperi, el seu domini, tenir poder absolut de tots els territoris. Halach, sense cap altra opció, va acceptar. Però l’avarícia de Nicolàs augmentava, no estava disposat a compartir la glòria, per la qual cosa va matar a tota la seva tripulació i així es quedaria ell amb totes les riqueses.

L’única supervivent va ser Ana María, la mà dreta de Nicolás, a la qual va enviar en un vaixell cap a Espanya. Nicolás va manar a Ana María que digués a la reina que ell havia mort.

Ana María va embarcar, però, encara que és el que pensava, no viatjava sola. La bruixa de la civilització indígena s’havia amagat dins el vaixell.

En arribar a Sevilla, Ana María es dirigí directament al palau de la reina per obeir les ordres de Nicolás. Una vegada la deixaren entrar, es va trobar amb la reina Joana I, que just acabava de donar-se un banquet. Ana María va informar-la sobre la tràgica mort de Nicolàs. La reina no es podia ni creure els diners que havia perdut acceptant el finançament d’aquell maleït viatge!

Però, inesperadament, va aparèixer la bruixa del poblat indígena que havia estat conquerit per Nicolás. Ana María sabia que la bruixa acabaria dient tota la veritat. Per tant, va ordenar als guàrdies del palau que se l’emportessin al calabós abans que obrís la boca i destrossés els plans de Nicolás.

La dama, la millor amiga i mà dreta de la reina, havia presenciat tota l’escena i li va sol·licitar un moment en privat. Una vegada estaven soles, la dama li va dir que la indígena semblava neguitosa per alguna cosa, que potser l’haurien de deixar parlar. La dama, i les seves aptituds per persuadir, va convèncer la reina, la qual li va demanar que baixés al calabós per parlar amb la indígena.

Quan es van trobar cara a cara, la indígena va començar a parlar. No parlaven el mateix idioma; no obstant això, la bruixa, que era coneguda com La Malinche i era plurilingüe, va descobrir quin era l’idioma que havia d’utilitzar per poder-s’hi comunicar i li va revelar la veritat: el Nicolás estava viu i només va fingir la seva mort per no haver de compartir la fama i les riqueses.

La dama es va quedar paralitzada i va anar corrents a dir-li a la reina. La reina es va sentir traïda i va enviar els soldats a buscar-lo. La reina va voler veure amb els seus propis ulls la situació del noble amb el qual va confiar i a qui va ajudar donant-li diners per al viatge que es suposava que era beneficiós per a tots.

Quan van arribar a Amèrica, no va caldre lluitar contra Nicolás perquè se’l van trobar en estat greu, a punt de morir a causa de les malalties que li havien contagiat els nadius americans. La reina es va enfadar molt i li va dir el que pensava d’ell, sense eufemismes. Nicolàs va suplicar que el perdonessin perquè estava molt feble i, si no el portaven a Espanya per curar-lo, no podria aguantar gaire més. Llavors, la reina va fer fer-lo pagar pel que havia fet i el va deixar allà tot sol, perquè morís lentament i amb patiment, i va demanar fer les paus amb el poblat indígena.

La cap de la tribu, Halach, va acceptar-ho i van fer un tracte. Els espanyols i els indígenes no tornarien a estar en guerra i podrien intercanviar productes: els espanyols aconseguien matèries primeres i aliments i els indígenes aconseguien medicines per guarir malalties.

Finalment, van tornar a Espanya i la bruixa es va convertir en la traductora oficial de la reina Joana I per facilitar el comerç.

FI

Ana María Cruz

Em dic Ana María Cruz i sóc una soldat de l'època Moderna que va participar en un dels viatges que va fer el germà de Nicolàs Colom. Pertany a l'estament privilegiat però la categoria més baixa d'aquest estament.
Aquí us faig un petit resum de com sóc i els meus gustos però poc a poc ja m'anireu coneixent i sabreu la meva història...
On vivia?
Vivia als urbs, concretament a la ciutat de Sevilla, Espanya.
Quin tipus d'habitatge tenia?
Vivia la majoria del temps en campaments per a entrenar-se o al voltant dels castells o els palaus per a defensar-los. La seva casa no era gaire luxosa i tampoc es podia permetre gaires privilegis.
Què feia cada dia?
El meu dia es basava en protegir i defensar als pobles i als reis i reines. A part d'això, també entrenava per ser millor soldat i feia activitats per millorar la meva condició física. Evidentment, també menjava els 3 àpats diaris. Em despertava aviat i m'he n'anava a dormir en funció de la quantitat de feina d'aquell dia.
Què menjava?
Menjava bastant abundant però no gaire variat. La meva alimentació es basava en pa, carn, vi i verdures. El peix era un aliment per a ocasions especials. Feia 3 àpats diaris.
Tenia temps lliure?
No en tenia perquè sempre havia d'estar alerta i defensant el castell de la reina i al poble dels possibles enemics.
Sabia llegir?
No en sabia i tampoc havia anat mai a una escola.
Quina música escoltava?
Escoltava la música que tocaven els trobadors que estaven al carrer. També escoltava la música religiosa de l'església.
Com s'entretenia?
No tenia gaire temps lliure com hem dit abans i tampoc sabia llegir
Personalitat:
Era molt aprofitada però també era valenta i tenia força per tirar endavant passés el que passés i tot i els obstacles sempre lluitava per vèncer.
Per cert, aquest és l'enllaç del meu wix: https://ariadnapujol2019.wixsite.com/personal
Fins aviat!